Una de les famílies més caracteritzades de Santa Maria del Camí és la del llinatge Canyelles de Terrades. Aquesta posseïa ets Antigons, finca de 20 a 40 quarterades, que s’anà fraccionant i que encara
existeix, essent d’extensió d’unes 14 quarterades. Hi ha un turó, a la part de dalt, que per les pedres que jo he vistes, sembla que hi hauria en temps primers un talaiot. A prop hi ha un garrover, més vell que gros, i li diuen el Garrover del Nanet. Per què? La rondalla diu així:
Temps enrera, amb el pastor guardià de Terrades en aquell temps que deim, hi anava un nin d’uns 10 anys que servia per guardar a un cap o anar a girar els animals. Era fill d’una dona viuda i pobra, carregada d’infants, bona persona i plena de necessitats. Diuen que n’Arnavet –nom del nin– anava cada dia pel turó –a on encara hi devia haver el talaiot– i allà jugava, però tan tot sol que un dia li comparegué un altre nin de la seva edat, però de tan baixa estatura que era nan, i ell li deia el nanet, però es guardà el secret i no hi ho digué a ningú.
Quan era l’hora d’anar-se’n, el nanet li descompareixia.
Però abans li deia:
–Ara se’n va el nanet, li guardaràs el secret?
I n’Arnavet responia que sí. Era que li donava una dobla de vint cada dia que anava a ets Antigons i arribava al turó.
–Mira, el dia que no guardis el secret, no tornaré
venir, no em veuràs més, ni et tornaré a donar aquesta unça d’or.
El nin, tot content, feia una escapada i duia la dobla de vint a la mare. A ella li repugnava, però el nin li deia ben clar:
–Mumare, la m’han donada. Però qui ha estat no
ho puc dir, perquè el dia que ho diré no me’n tornaran donar més.
Allà seguia i n’Arnavet duia a sa mare les dobles de vint que el nanet li regalava. I ben enllepolit que n’estava d’anar a jugar amb el nanet.
Una dia, n’Arnavet no pogué pus perquè li ho demanaven sa mare, el rector i el senyor, i ho va amollar tot. Corregué de quatres an ets Antigons i bé mirà dalt del turó i bé enrevoltà aquell garrover a l’ombra del qual tantes vegades havien jugat plegadets ell i el nanet. Desconsolat, rompé en plors i dels indrets de dedins el turó sentí una veu que digué per tres pics:
–No veuràs més el nanet; destapares el secret.
Aquell nanet no li comparegué mai més.
I en aquell garrover avui en dia encara li diuen el Garrover del Nanet.
Recollida per Mn. Joan Vich i Salom (Santa Maria del Camí,1885-1958) en 1947. Publicada a Coanegra, 14, setembre-octubre de 1983.
