El garrover del nanet

caricatura del capgròs Es Nanet

Es Nanet

Personatge extret d’aquesta rondalla

Fitxa tècnica

Una de les famílies més caracteritzades de Santa Maria del Camí és la del llinatge Canyelles de Terrades. Aquesta posseïa ets Antigons, finca de 20 a 40 quarterades, que s’anà fraccionant i que encara existeix, essent d’extensió d’unes 14 quarterades. Hi ha un turó, a la part de dalt, que per les pedres que jo he vistes, sembla que hi hauria en temps primers un talaiot. A prop hi ha un garrover, més vell que gros, i li diuen el Garrover del Nanet. Per què? La rondalla diu així: Temps enrera, amb el pastor guardià de Terrades en aquell temps que deim, hi anava un nin d’uns 10 anys que servia per guardar a un cap o anar a girar els animals. Era fill d’una dona viuda i pobra, carregada d’infants, bona persona i plena de necessitats. Diuen que n’Arnavet –nom del nin– anava cada dia pel turó –a on encara hi devia haver el talaiot– i allà jugava, però tan tot sol que un dia li comparegué un altre nin de la seva edat, però de tan baixa estatura que era nan, i ell li deia el nanet, però es guardà el secret i no hi ho digué a ningú. Quan era l’hora d’anar-se’n, el nanet li descompareixia. Però abans li deia: –Ara se’n va el nanet, li guardaràs el secret? I n’Arnavet responia que sí. Era que li donava una dobla de vint cada dia que anava a ets Antigons i arribava al turó. –Mira, el dia que no guardis el secret, no tornaré venir, no em veuràs més, ni et tornaré a donar aquesta unça d’or. El nin, tot content, feia una escapada i duia la dobla de vint a la mare. A ella li repugnava, però el nin li deia ben clar: –Mumare, la m’han donada. Però qui ha estat no ho puc dir, perquè el dia que ho diré no me’n tornaran donar més. Allà seguia i n’Arnavet duia a sa mare les dobles de vint que el nanet li regalava. I ben enllepolit que n’estava d’anar a jugar amb el nanet. Una dia, n’Arnavet no pogué pus perquè li ho demanaven sa mare, el rector i el senyor, i ho va amollar tot. Corregué de quatres an ets Antigons i bé mirà dalt del turó i bé enrevoltà aquell garrover a l’ombra del qual tantes vegades havien jugat plegadets ell i el nanet. Desconsolat, rompé en plors i dels indrets de dedins el turó sentí una veu que digué per tres pics: –No veuràs més el nanet; destapares el secret. Aquell nanet no li comparegué mai més. I en aquell garrover avui en dia encara li diuen el Garrover del Nanet. Recollida per Mn. Joan Vich i Salom (Santa Maria del Camí,1885-1958) en 1947. Publicada a Coanegra, 14, setembre-octubre de 1983.

  • Destacam