N’Argenta de Terrades

Caricatura del capgròs n'Argenta

N’Argenta

Personatge extret d’aquesta rondalla

Fitxa tècnica

Damunt un coster, proper a la vila de Santa Maria del Camí, la noble família Terrades hi tenia un senyorívol casal del qual encara en romanen deixalles i el nom. L’avi de n’Argenta era en Jaume de Terrades, designat baró pel rei En Jaume en agraïment als serveis rebuts en la conquista de Mallorca.
Quan n’Argenta –gentil donzella de 17 anys– sortia pel jardí, el cel tornava més blau i les flors somreien, i quan es passejava pels caminois de l’hort la fruita cobrava color i l’hortalissa exhalava l’olor
més forta.

Per principi d’estiu es plantejava una gran caceria a Coanegra. N’Argenta hi prendria part. Son pare, molt avar de les sortides de la filla, aquesta vegada faria un exepció.
A l’alba del dia assenyalat, n’Argenta amb sos tres germans cavalcant a cavall travessava la clastra, seguida de criats i esclaus, conduint cans i falcons i portadors d’escopetes, tiradors i filats.
Pel camí s’ajuntaren els Puigdorfiles, els Boadelles i els Bergues i a l’entronc del camí de Coanegra amb el que de la ciutat va a Alaró es trobaren amb el nodrit estol de joves cavallers i donzelles, entre els quals hi havia els fills del rei, que des de la ciutat també acudien a la caceria. A Son Torrella foren rebuts pels Torrelles, que s’afanyaven ferm per proporcionar als hostes amics un dia agradable.
Al bell matí, la vall esclafia de trons d’escopeta, lladrucs, corregudes i rialles. A mig dia, una forta tempestat arrecerava els caçadors a les cases de Son Torrella. A les saboroses viandes del dinar i als entreteniments preparats no hi faltava res. D’aquell jorn en quedaria gratíssim record i amistats entranyables.

L’horabaixa, els estols anaren espargint-se de la mateixa manera que havia comparegut. Al final quedaren sols els Terrades, i quan ja havien travessat la vila, al moment que anaven a deixar la carretera de la ciutat a Inca per prendre la camada que els duria a casa seua, ja a poca distància, l’esclau més lleuger i agosarat es tirà damunt el cavall que cavalcava n’Argenta;
els altres esclaus, aprofitant també el moment propici, s’apoderaren dels altres cavalls i fugiren veloçment.

Els germans i criats fidels, esglaiats i sorpresos, els seguiren corrent, però hagueren de desistir pel gran avantatge que prenien els primers. Els crits esgarrifosos de n’Argenta foren prest emmordassats. Per més dissort, la fosca negra se’n venia damunt.
Cal suposar l’arribada dels joves Terrades davant son pare, sens cavalls, sens esclaus i sobretot sens n’Argenta. Allà mateix, dins fogós deliri, juraren i tornaven jurar dur n’Argenta, viva o morta, a Terrades.
Una pluja diluvial retengué dins la casa els germans Terrades per unes hores. Seria mitja nit quan emprengueren la carrera. Els cavalls no corrien, volaven.
Amb la primera claror del dia vinent arribaven al port d’Alcúdia. Un pescador respongué a les seues preguntes.
Feia només unes hores havia vist penetrar tres o quatre homes, altres tants cavalls i una airosa joveneta dins una barcassa desconeguda, preparada feia unes setmanes sens que ningú en sabés el perquè, i ferse mar endins exposant llurs vides a causa de la desfeta maror.
Els Terrades ploraven i gemegaven amb la vista escampada damunt la mar, que havia esborrat la ruta de la barca que s’emportava n’Argenta presonera.
Pocs dies després, cinc vaixells, el major cedit pel rei de Mallorca, amb un centenar d’homes partien de la badia de ciutat cap a Alger. En passar pel cap de cala Figuera es giraren darrera per invocar en la llunyania Santa Maria del Camí, sota la protecció de la qual estava posada des del primer moment la recerca de n’Argenta.
En entrar a la xordadissa dels carrers i mercat algerí apareixien adesiara departaments on estaven en venda “criatures humanes”. A lloc preferent colombraren n’Argenta, asseguda en terra i fermada cada una de les mans amb cadena de ferro. Els dos llucifers de moros que la guardaven tan sols no responien als compradors de poc aspecte. Sols l’assegurament de l’èxit sossegà els mallorquins. N’Argenta, en descobrir sos germans, alguns genets que havia conegut a Coanegra el mateix dia que la robaren i el grup de santamariers, glatí d’emoció i els ulls s’il·luminaren amb raigs d’esperança.

Per rompre aquelles cadenes, l’or i la plata hagueren de córrer a balquena.

* * *

Un home corre amb panteix pels carrers de Santa Maria i crida:

–N’Argenta de Terrades, bona i sana, està a punt d’arribar.

Tothom s’arreplega a l’església i prest apareix n’Argenta amb el seguici d’expedicionaris i altres personatges de la ciutat. La gent li dóna l’enhorabona i li besa les mans, fermades abans amb cadenes de ferro.
La imatge de Santa Maria del Camí està adornada de roses vermelles i lliris blancs, té enceses les llànties i molta lluminària. Els clergues canten alegrement. A les tres llànties antigues se n’hi afegiren dues més, penjades de les voltes per les dues cadenes portades com a penyores votives d’Alger. En el palau rural de Terrades, els tres germans presenten n’Argenta a son pare i hi ha festes per llarg.

Recollida per Josep Capó Juan de Joan Ramis i Canyelles. Publicada a Ponent, XX, estiu de 1961. D’aquesta llegenda, n’existeixen petites variants.

  • Destacam